M'ha agafat aquella vena que m'agafa avegades amb tu, i només em pasa amb tu. Ja sas que aixó es algo que em pasa molts pocs cops, així que aprofita i llegeix bé!
Ets aquella persona a la que truco quan tot em va malament, quan tot em va bé, quan em pasa alguna cosa tant sigui bona com dolenta.
Ets tu.
Com vas dir, la única persona amb la que no existeixen els silencis incómodes. Si estem en silenci, estem en silenci i prou. Perqué?
Doncs no ho sé, serà per qué ens ho hem dit tot? Serà per qué pensem en altres coses?
No ho sé, peró sé que quan estem juntes hi ha alguna cosa dins meu que... em fa sentir a gust, molt a gust.
Portem quans anys d'amistat?
9? 10?
Menos? El temps passa volant. Sembla que va ser ahir quan em vaig quedar a durmir a casa del teu pare, que vam anar a comprar xuxes, i vam mirar la pel•lícula dels hombres fantasticos, no n'estic segura de que es digués així la peli.
O aquell altre que vam mirar los 13 fantasmas per qué la Laura l'havia mira't i nosaltres no.
I amb el temps hem canviat, i ara fem altres coses més apropiades per la nostra edat.
Surtim de festa, ens escapem, ens emborrachem, fumem, anem amb nois, i qué?
No es algo normal amb aquesta edat?
Ens centrem massa en altres coses com les de abans i no valoren lo que de veritat importa.
La amistat. Només espero que tothom tingui la oportunitat de tenir una amistat com la nostra.
He vist i he tingut altres amistats peró com aquesta nostra n'he vist poques, molt poques, i no n'he tingut cap més. Saps que t'estimo, ets de les poques persones per les que faria qualsevol cosa.
Sempre m'has ajudat i espero que pensis el mateix.
Potser que sempre ens diguem lo mateix, peró sempre va bé recordar-ho.
I sempre va bé tenir-ho present.
Mai, mai ens separarem.
I ni la distància, ni el temps, ni qualsevol persona, ens podrà separar.
Sempre juntes!
Alex & Karen
Ets aquella persona a la que truco quan tot em va malament, quan tot em va bé, quan em pasa alguna cosa tant sigui bona com dolenta.
Ets tu.
Com vas dir, la única persona amb la que no existeixen els silencis incómodes. Si estem en silenci, estem en silenci i prou. Perqué?
Doncs no ho sé, serà per qué ens ho hem dit tot? Serà per qué pensem en altres coses?
No ho sé, peró sé que quan estem juntes hi ha alguna cosa dins meu que... em fa sentir a gust, molt a gust.
Portem quans anys d'amistat?
9? 10?
Menos? El temps passa volant. Sembla que va ser ahir quan em vaig quedar a durmir a casa del teu pare, que vam anar a comprar xuxes, i vam mirar la pel•lícula dels hombres fantasticos, no n'estic segura de que es digués així la peli.
O aquell altre que vam mirar los 13 fantasmas per qué la Laura l'havia mira't i nosaltres no.
I amb el temps hem canviat, i ara fem altres coses més apropiades per la nostra edat.
Surtim de festa, ens escapem, ens emborrachem, fumem, anem amb nois, i qué?
No es algo normal amb aquesta edat?
Ens centrem massa en altres coses com les de abans i no valoren lo que de veritat importa.
La amistat. Només espero que tothom tingui la oportunitat de tenir una amistat com la nostra.
He vist i he tingut altres amistats peró com aquesta nostra n'he vist poques, molt poques, i no n'he tingut cap més. Saps que t'estimo, ets de les poques persones per les que faria qualsevol cosa.
Sempre m'has ajudat i espero que pensis el mateix.
Potser que sempre ens diguem lo mateix, peró sempre va bé recordar-ho.
I sempre va bé tenir-ho present.
Mai, mai ens separarem.
I ni la distància, ni el temps, ni qualsevol persona, ens podrà separar.
Sempre juntes!
Alex & Karen
I love you

